Granados i el Modernisme
Granados va viure en una època vibrant per a la cultura, tant a Barcelona com al conjunt d’Espanya. És l’època de l’arquitectura modernista de Gaudí, Doménech i Montaner, Puig i Cadafalch, i d’autors com Benito Pérez Galdós, Rubén Darío, pintors com Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla i un llarg etcètera.
Malgrat les reminiscència dels conflictes carlistes i la pèrdua de les colònies, la burgesia està en un dels seus grans moments, amb un creixement només comparable al creixement dels moviments llibertaris i anarquistes, especialment a Catalunya. L’Exposició Universal de 1888 projecta per primer cop Barcelona al món, i en els anys posteriors arriben a Espanya els grans avenços tècnics del moment, donant lloc a una indústria cada cop més potent.
A nivell musical, és també l’època en què la influència de les iniciatives de Josep Anselm Clavé (mort l’any 1874) estan en el seu apogeu, i ja estan funcionant algunes de les principals escoles de música i institucions musicals de Barcelona (Gran Teatre del Liceu, Conservatori del Liceu, Orfeó Català, Revista Musical Catalana). El Palau de la Música, per exemple, havia estat inaugurat tot just tres anys abans que Granados hi estrenés el primer llibre de les seves Goyescas per a piano.