Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals
Identificació
Lleida marxa

Regidoria de les polítiques a favor de la creativitat, la Cultura, l'Educació i els Esports

Seccions
Esteu aquí: Inici RUTA GRANADOS 8. TEATRE PRINCIPAL

8. TEATRE PRINCIPAL

 

El Teatre Principal de Lleida es va inaugurar el 29 de desembre de 1951 i va ser el centre de la vida teatral i musical de la ciutat fins a finals del segle XX. Aquí s’hi van fer les dues primeres representacions de Goyescas (la tercera ha estat el 2017 al Teatre de La Llotja):

-El 6 de febrer de 1957 a les 10 de la nit es va estrenar Goyescas a Lleida a càrrec de l’equip de cantants, ballarins i l’orquestra del Liceu, sota la direcció d’Eduard Toldrà. No cal dir que  va ser un veritable esdeveniment social! Es va retransmetre per Ràdio Lleida i va comptar amb la presència dels fills del compositor Natàlia i Enric Granados.

Aquest any també es va fer una exposició d’objectes personals a l’IEI, conferències i concerts de Rosa Sabater i Alicia de Larrocha.

-El 29 d’octubre de 1966, dins dels actes del 50è aniversari de la mort de Granados, es torna a representar Goyescas al Principal, aquest cop per la companyia del Teatro de la Zarzuela de Madrid.

Al matí es va inaugurar el monument i durant l’any es va fer una nova exposició, conferències, concerts i també es va inaugurar el nou carrer dedicat a Granados a la zona alta.

 

 

 

El Teatre Principal en obres el 1949.

Història del Teatre:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Principal_(Lleida)

 

 

Cèlebre cartell de l’artista local

el Sr. Josep Barberà.

Aquest lloat cartell va aparèixer diversos cops a la premsa i també va ser la tapa del programa de mà del concert el qual constava d’una sinopsi de l’argument, articles diversos, agraïments a la comissió organitzadora i les fotografies de tots/es els artistes de la companyia del Gran Teatre del Liceu

 

L’interès per la pintura ja li venia de l’època en què tenia com a veïns a Barcelona la família d’artistes Miralles, amb qui coincidirà també a París.

Granados tenia bona traça i, fins i tot, a les seves cartes solia incloure algunes il·lustracions.

La fascinació per l’època de Francisco de Goya (1746 – 1828) és una constant en la seva obra, en un intent molt personal de reproduir musicalment l’esperit “castizo” del Madrid de

 

Del piano a l’òpera:

  • Llibret de Fernando Periquet (1873 – 1940), escriptor i periodista valencià, autor dels textos d’altres obres vocals de Granados.
  • L’obra s’estructurarà, ara, en tres quadres i vuit fragments. L’argument està centrat en una història d’amor i gelosia una mica convencional; això sí, tot ambientat en un seguit d’animades escenes populars.
  • L’original “El pelele” pianístic es transformarà en el Preludi de l’òpera, i l’Intermezzo esdevindrà el fragment instrumental més conegut. Granados el va compondre a darrera hora per cobrir musicalment els canvis d’escena i ràpidament va tenir una història independent com a brillant peça de concert. L’ària vocal més coneguda és “La maja y el ruiseñor”.

 

 

 

 

 

 

ESTRENA DE GOYESCAS A NOVA YORK

 

GOYESCAS: “Intermezzo”

 

GOYESCAS:

“La maja y el ruiseñor”

simbol video

simbol audicio musica simbol audicio musica